Fa uns mesos vaig tenir un sonni d’aquells que t’agraden, els gaudeixes, son molt escasos i no els pots explicar.
Normalment el protagonista del meu somni és un personatge aleatori, pot ser un esportista tipus en Maurinho, un polític com l’Obama, un músic, un actor… I ocasionalment la meva parella és la que te el paper principal.
Generalment aquests típus de somnis no et creen cap tipus de conflicte, el dia que somies amb el teu amor, li ho dius i tots tant contents i quant somies amb algú impossible, no ho expliques i no et queda cap tipus de remordiment.
Com anava dient, vaig tenir un d’aquells somnis amb final feliç, però aquesta vegada va ser amb algú que veig quasi a diari. La primera sensació no va ser massa agradable, va venir a mi l’escasa doctrina catòlica que havia rebut durant l’infància, vaig patir de culpa, em sentia responsable del que havia somiat i estava avergonyida pensant que això dels somnis podria ser simultani, però com aquests somnis no es donen habitualment vaig dir-me. –Que carai sexe, és sexe i no es pot rebutjar ni en somnis.
Aquí no es va acavar l’història.
Just aquell dia, no podia haver passat més temps per oblidar-ho, dons no, just aquell dia em trobo al somiat i en comptes de limitar-se a saludar-me, em comença a explicar no se que d’unes tomaqueres. Jo el miro als ulls i immediatament em ruboritzo,sento comla vergonya va creixen per tot el meu organisme i començo a recordar tot allò somiat, se’m posa la pell de gallina, vaig dient a tot que si, però l’unic que penso és si serà igual que en el somni, si tindrà una pell suau i sense pel, si serà tant romàntic i ell continua dient que necessita un test més gros.
A mida que van passant els dies i me’l vaig trobant i quant ens creuem no l’escolto, penso en quina olor farà, en quin gust tindrà, començo a sentir certa inquietud.
Una nit fins i tot vaig posar-me al llit desitjant amb totes les meves forces tornar a tenir un somni amb ell, com si això es pogués triar.
Aquell somni fins al dia d’avui encara no s’ha repetit i crec que no el tindré més, però el que em preocupa és que s’ha convertit en una fantasia, a hores inesperades hem trobo pensant coses que no hauria de pensar, quan el trobo ja no puc mantenir una conversa normal, penso en tocar-lo, en ensumar-lo, en fer-li un petó. Per tant m’allunyo, l’evito per que no em faci ballar el cap.
Potser tinc por que tot plegat és converteixi en desig.
Aquest matí quan hem fet l'amor amb la meva parella, sense poder-ho evitar li he posat la cara del meu somiat, un cop acabat no he sabut a qui traïa, al meu amor o a la meva fantasia.
Això crec que s'ha d'acabar, he trucat a un amic i li he comentat amb tota mena de detall tot allò que m'estava passant.
No entenia perquè em preocupava tant, ell portava mesos somiant amb la mestra de la seva filla i a la seva dona sempre li feia l'amor posant la cara d' altres dones, fins i tot una vegada li havia posat la cara de la seva sogra, per això de donar-li morbo. Que tot plegat no era tant important i que no el truqués més per aquestes bajanades
En cinc minuts de conversa he oblidat al meu somiat i tota l'historia que el meu cervellet havia creat potser per por de masculinitzar-me i no acabar posant la cara den Rajoy al meu marit.
