Bellesa Amagada

Tot i viure en un poble mariner, avui ha estat el primer dia de l'any que hem baixat a gaudir una mica del port i de la platja.

Després de setmanes de fred intens, aquest matí  el sol s'ha aixecat amb força i ens ha escalfat des de la pell fins al moll de l'os.

Passejant per el moll, m'he adonat de la bellesa amagada de totes les coses. Potser el fet de sopar amb un artista m'ha fet veure les coses d'una altra manera.

Fins ara les pudentes xarxes no havien captat la meva atenció, no ha estat fins avui que m'he adonat, que els seus colors, les seves formes i les textures que creen son una gran font de bellesa.

Les seves formes ondulants, juguen amb els rajos del sol, només s'ha de buscar l'enquadrament adequat, disparar, i ja està...  

Dels meus viatges al port, tampoc recordo haver-me fixat mai en la gran quantitat d'estris de ferro.

El mar els treballa, els erosiona i els modela. Prenen colors que van des del groc fins al vermell, passant per una gran gamma de taronges i marrons. Aquests colors junt amb el blau del mar fan un efecte espectacular. Només s'ha de buscar l'enquadrament adequat, disparar, i ja està...

I per últim les cordes, com serps ondulants, i enrotllades. Només s'ha de buscar l'enquadrament adequat, disparar i ja està...

MEU!!!

Avui, anant a recollir els nens a l'escola, m'he trobat amb una avia que recollia també als seus nets.

Entre tota la quitxalla que portava, en destacava una, la més menuda, perquè duia  una bossa de tomàquet cherry a les mans. 

Potser un germà o bé un cosí, en un moment de descuit, li ha intentat treure la bossa i la petita ha dit és MIO!! amb l'idioma de l'imperi.

Això m´ha fet recordar que també els meus fills, catalanoparlants, les primeres vegades que van utilitzar aquest possessiu, ho van fer en castellà. I no sol els meus fills, sinó que els fills d'altres amics o familiars, van passar també per aquesta etapa, la ETAPA DEL MIO. 

A casa tot és de tots, excepte els mocadors de paper fets servir, que aquests no son de ningú, ni ningú els ha deixat tirats, però bé això és una altra història. La paraula MEU l'utilitzem poc, per tant...La va aprendre fora. I no la va aprendre ni en anglès, ni en àrab, ni en amazic, ni en xinès, ni en romanès i evidentment tampoc en català. La va aprendre en aquella llengua veïna que de mica en mica ens volien i volen imposar.

Potser el meu error va ser que en aquell moment que va sortir de la seva boca el MIO, en comptes de dir, "filla es diu meu", vaig passar l'error de llenguatge i vaig dir, "filla s'ha de compartir". I aquesta formula es va repetir fins que va aprendre a compartir, i va deixar de dir MIO per passar a dir NOSTRE.

 

Es curiós dons, que sent un poble el qual es titllat d'avar, egoista, insolidari, agarrat i roí, els infants no aprenguin des de la més tendra infantesa la paraula més característica d'aquests adjectius abans citats, MEU.

I aquest fet, el trasllado a la realitat i m'adono que mentre nosaltres callem hi ha qui crida MIO.

I acceptem... retallades, pujades d'impostos, tancament de plantes d'hospitals, supressió de recursos sanitaris, reducció en les hores d'ensenyament...i tot perquè alguns  no es quedin sense el SUYO.

Potser ja va sent hora d'ensenyar a dir MEU als nostres fills i passar pàgina a l'etapa del MIO.

Orgasme simultani

L'Orgasme simultani va ser la conversa que ens va ocupar més temps durant el sopar de cap d'any. Entre crits i rialles vam acabar aclarint tot allò que tots ens preguntem i cap s'atreveix a comentar.

Seré jo el rar? Només em passarà a mi?

Considero que vaig conèixer l'orgasme tard. El fet de que mai ningú m'ho havia explicat i l'únic que en sabia era el que passava a les pel·lícules on l'orgasme simultani és la practica habitual, em va portar a creure que un cop la meva parella acabava jo també. Per tant vaig tenir la convicció que el sexe no era per tant. Vaig viure molts anys sense orgasmes i això va fer que un cop els descobrís físicament, per que us asseguro que quan en tens te'n adones que l'has tingut, em creés el desig de conèixer-los intel·lectualment, a base de documentar-me amb revistes femenines i pel.licules per adults. I recuperar de qualsevol manera tots els que m'havia perdut.

I processant tota la informació vaig arribar a la conclusió que la millor persona per provocar-te un orgasme ets tu mateix. Per l'única raó que tu ets la persona que coneixes més bé el teu cos.

De tot això no n'acostumo a parlar... Bé, si amb la parella i potser amb algunes companyes de feina. Però prefereixo que la família i els amics em vegin d'una manera asexuada, com a mare, amiga i bona persona.

Pot ser que fos l'alcohol o el fet d'adonar-me que totes les meves inquietuds eren compartides per les vuit persones que estàvem assegudes en aquella taula, el que em va fer parlar sense embuts sobre el tema.

El primer mite que va caure va ser el de l'orgasme simultani. Cap parella l'havia aconseguit. Mirant-ho per internet ens quedem amb paraules com: rar, loteria, poc habitual. De joves l'home acaba primer deixant a la dona insatisfeta i ara de més grans, augmenta el seu autocontrol i augmenta el coneixement del sexe femení per tant la dona arriba primera a l'orgasme. El fet de que les relacions sexuals siguin més llargues pot semblar meravellós però  hi ha un moment on la dona demana suplicant que acabi d'una vegada. Que pensi en qualsevol altra. Però que acabi d'una vegada . Les cames se li adormen i la panxa es comença a convertir en una coctelera. La solució... Dons avui et toca a tu i demà a mi. I si no tranquil o tranquil.la anem a la dutxa i ens ho acabem tot sols.

El segon mite en comentar va ser la maledicció de les paraules ARA i AQUÍ. Perquè en el precís moment en que dius aquí ja no és aquí? i l'aquí ja no es troba més.I en el moment en que dius, segueix ara, ja no es ara? Queda clar que son dues paraules que no s'han de dir. Si marxa d'aquí dons t'has de moure tu mateix subtilment fins a retrobar-lo.

El tercer i últim de la nit va ser el canvi de ritme. Tot va bé, ja estas a punt, a punt, a punt i la parella canvia el ritme. Però perquè!!! Però que fas!!! Després d'això ja pot canviar de ritme mil vegades que ja no aconsegueixes arribar a l'orgasme. L'orgasme femení te un component cerebral i encara que la teva parella s'hi escarrassi no pots fer més que pensar en que estaves a punt i ja no hi tornaràs a estar. Aquest és un altre moment dels de fingir un orgasme i acabar tu mateixa a la dutxa.

Com a conclusions finals dir-vos que ens vam divertir parlant del tema i vam aclarir que treure ferro a l'assumpte, parlar del tema amb naturalitat, preguntar i no amagar que som persones sexuades és el millor que tots podem fer per tenir una vida sexual plenament satisfactoria.

I les últimes paraules de la nit, van ser. Veus com jo no soc l'única.

Els noms menys posats durant el 2011

Veient que diaris i revistes només dediquen les seves pàgines a els noms més posats, hem solidaritzo amb els noms que menys sort han tingut durant el 2011 creant aquesta petita llista. I la dedico a tots els pares que vulguin ser originals.

Xevi i Xesca son els últims noms Catalans d'aquesta llista, amb només 4 nadons anomenats d'aquesta manera. Els acompanyen amb els mateixos punts: Viviana,Violant,Ulises , Tura, Selva, Estefania, Rafel i Rafa, les Lluíses amb les dues versions, Romà, Rosalia, Paulina, Pamela, Mei, Maria Elena, Maria Victoria, Julia maria, Julia Alexandra, Joan Marc, Joan Josep, Ginesta, Fidel, Eliseu, Darius, Conrad, Claudi, Ariadnna, Àngels, Arcadi, Aloma, Àgueda, Alèxia i Emili

He omès d'aquesta llista, els noms que m'han semblat que no son Catalans. La podeu veure completa a:
http://www.idescat.cat/nadons/