divendres, 17 d’octubre del 2014

Que coi fan els polítics


Farà uns dies, no se si per twitter, instagram, facebook, google+, wasap o ho vaig somiar, 
vaig veure un acudit dirigit als polítics que deia així:

PERO USTEDES, CUANDO NO MIRAMOS, SE RIEN??

I així és com exactament em sento, els polítics  s'estan rient de mi a la meva cara. I no dic nostra, per no pluralitzar.
 
Avui la meva indignació va dirigida a la consulta
 
Ja no se ni que pensar....

Vergonya aliena que sento dels polítics que em representen. 

Ens queda menys d'un més i els partits polítics no s'aclareixen, ningú és mulla, a hores d'ara ni jo, ni crec que ningú sap quin és el mapa d'interesos polítics Català.
 
Intento fer un organigrama mental, però em col·lapso. crtl alt sup
 
Esquerra Republicana ho critica tot, però no entra a govern, tot i que podria.
 
Iniciativa per catalunya verds izquierda unida i nosequè carai més, sembla que es desmarqui totalment i comença a sentir-se bé amb això de ser espanyols igual que els seus amics del PSC, que de Catalans només en tenen el nom.
 
Convergència, malgrat que el president fins ara ho anava fent prou bé, s'ha quedat sola (per alguna cosa serà) i no queda massa clar el missatge d'ara votem una consulta, ara votem una consulta alternativa, ara una alternativa de la alternança. Ara plebiscitàries...
 
I plebiscitàries, per quina finalitat? Ser independents, com? Unilateralment? Quan? Immediatament? I no preguntar al ciutadà? I no preguntar al ciutadà? I no preguntar al ciutadà?
 
I dels partits polítics d'esquerres i petits i nacionalistes que dir.... dividits i separats, com sempre. 
 
No se, personalment crec que a hores d'ara comencem a fer el ridícul.
 
Jo necessito més informació.
 
Començo a pensar que això de la consulta ha estat un engany a tota la ciutadania catalana, la independencia per nosaltres , ha estat la roja dels Espanyols, allò que ens uneix, allò que ens fa vibrar, allò que ens fa posar-nos samarretes ridícules i penjar banderetes al balcò amb orgull  i.....
 
.... sobretot allò que ens fa mirar cap a una altra banda i no recordar Cas Palau, el Pujol, les retallades en la sanitat, les retallades en educació, els peatges, l'atur, les ajudes a la dependencia, la corrupció dels partits polítics i la corrupció a molts ajuntaments, l'augment als carburants, l'augment dels impostos, els sous..... i podria continuar tota la nit.
 
De fet després de rellegir el meu apunt i mirar les noticies alhora no entenc res....
 
per favor, demano, que si algú ho entén que m'ho expliqui i ja el convidaré a un cafè.  

dissabte, 11 d’octubre del 2014

Sabré reconèixer un orgasme?

Fa uns dies, sopant amb una amiga que feia temps que no veia, va sortir el tema de l'orgasme.

La meva amiga en qüestió, m'explicava que un company de feina li havia comentat que ella tenia una aparença molt sexual, ella, entre rialles, li va contestar: Pues mira siempre he pensado, que he estado mal follada.

Això va obrir la meva caixa de Pandora cerebral i vaig començar a pensar....

Sabrem les dones reconèixer un orgasme?

Dons no ho se.

Jo crec que vaig conèixer l'orgasme tard, potser massa. Però mirant-m'ho d'una altra manera potser no l'he conegut mai, no puc afirmar amb rotunditat haver-n'he tingut cap.

Potser un orgasme és alguna cosa millor que el que jo em penso que és.

Potser es una de les coses que a les noies ens haurien d'explicar quan fem 16 anys. Entre la ESO i el BAT estaria bé fer un curs intensiu d'educació sexual dedicat exclusivament a nosaltres.

Entre riures vam dictaminar que l'orgasme que nosaltres sentíem venia ser com:
  • Fer un esternut quan fa temps que l'esperes.
  • Fer pipí quan ja no pots aguantar més.
  • El dia de reis.
  • Fer per fi 18 anys
  • Aprovar el carnet de conduïr.
I també va quedar clar que:
  • Després de l'orgasme sempre és riu.
  • Que un cop el coneixes ja no tens més "mal de cap" (del fingit)
  • De plaer, el que es plaer, si que en dona.
  • Et relaxa i desestressa.
Però no és cosa de riure...
  • I si ens estàvem perdent alguna cosa?
  • I si amb 40 anys no coneixíem el que mou la humanitat (desprès dels diners, queda clar) 
No pot ser que amb més de quaranta anys em plantegi aquests dubtes.

Tenint tota la informació del món mundial a dins la bossa, sembla una tonteria que ens quedem amb les ganes de saber més.

Ens adonem que hi ha pàgines i més pàgines que parlen sobre el tema. Milions i milions de dones és pregunten, milions i milions de dones comenten. En tota una vida no llegiríem tot el que de l'orgasme està escrit.

Després d'una borratxera d'informació, finalment, si, podem afirmar científicament que hem experimentat orgasmes.

I ens prometem una a l'altra que això a les nostres filles no els hi passarà. Malgrat em ruboritzo només de pensar-ho, en el moment que sospiti que ja te relacions sexuals, li exposaré el tema.

Que busqui a Internet, que es documenti i que experimenti molt amb el seu propi cos, ja que hi ha coses que donen plaer, però n'hi ha d'altres que encara en donen més. I sobretot, sobretot que no estigui amb cap home que no la porti a un orgasme.

No copiaré cap article d'Internet sobre el que vam llegir.

Només heu de posar al buscador com aconseguir un orgasme femení, i practicar i quan ho tingueu clar com reconèixer un orgasme femení i comparar el que heu sentit.

Si tot i així no us en sortiu  per 90€ podeu fer un taller d'orgasme femení

Això últim realment m'ha sorprès, no sabia ni que existia.

Molta sort a totes.