Seguint la línia de fer funerals a tot allò que no rutlla, em dirigeixo a tots vosaltres per comunicar-vos que aquest és l'últim apunt sobre aquest tema. Val a dir que jo encara no m'he mort i que del fet que ja no tingui res més a dir, no en dono la culpa a ningú.
Per posar-vos en antecedents, comentaré que en qüestió d'una setmana la meva situació laboral ha variat una mica. Fa uns mesos aquest hagués sigut un motiu de celebració, però actualment s'està convertint en un motiu d'angoixa.
La meva transformació en mestressa de casa, ha aconseguit que passés de tenir un pis que semblava l'Oest (per allò de salvatge i sin ley) a una agradable llar immaculada, calenta i asèptica. Els meus fills ara arriben a l'escola, puntuals (potser també per que ara tinc l'escola més aprop), nets, encoloniats i amb tot allò que els hi toca portar a la motxilla. El meu marit marxa a treballar amb la carmanyola perfectament plena i organitzada.
Dir-vos també que els comercials telefònics, em pregunten com em va la vida, soc la clienta més previsible en qüestió d'horaris i quant estan farts de que tothom els pengi el telèfon em truquen a mi per animar-se una mica, els pregunto per la família i els animo a buscar una feina menys emprenyadora. Fins i tot el carter em fa recollir els certificats de tots els veïns.
Que faré quan no ho pugui fer?? Trobaré a faltar la Luisa Manuela de l'Ecuador i la Gwendoline Fernanda de Guatemala, que matinen tremendament per poder parlar amb mi en hores raonables.
Conec on comprar els productes més barats i els tràmits que et pots arribar a fer tu mateix sense gestor (que en son molts). Faig quilometres i quilometres per tal d'ajudar a l'economia familiar.
Ja no comprem postres, les hem aprés a fer a casa, el flam, les natilles i l'arroz con leche (aquest últim és com l'abuelito de la Heidi o l'Abeja Malla, per molt que vulguis fer servir un català correcte hi ha coses que no et surten o no les pots dir)
M'he aprés les virtuts de tots els productes que venen al mercat i les instruccions de tots els electrodomèstics de la llar. Que en faré de tot aquest munt de pots i coses? No vull que passin al fons de l'armari amuntegats com a vulgars andròmines.
Amics i familiars em comenten que tot això que faig, pagant dues hores a la setmana a una assistent de neteja ho tinc solucionat. Però, que en faré de la bata???
En només dos dies d'estar fora de casa totes les normes i horaris han canviat. Ahir mateix em vaig trobar un fill sopant a quarts de deu i a l'altre fent còpia. En quan van acabar de sopar i copiar (tres quarts d'hora més tard) va començar Caçadors de bolets, i...ja hi som enganxats a la tele fins a quarts d'onze.
Com veieu l'esperit de mestressa de casa m'ha transformat l'ADN fins al moll de l'os. Potser necessitaria un antídot....
Un cop els nens adormits. Comença la meva desesperació. M'enganxo a Internet intentant trobar una solució als meus problemes. No hi ha antídots.... Alprazolan!!!... escolto des de l'altra punta del sofà.
Em pregunto perquè no hi haurà mestresses de casa que portin blocs??
Amplio la cerca a tots els idiomes. I a la pàgina 507 del google em trobo amb això “Labuenaamadecasa.com. Taller, como hacer de tu obligación un hobbie y de tu hobbie una passión”
La cosa promet. Em miro la web de dalt a baix, la estudio i m'ho rumio, la llegeixo i m'ho torno a rumiar.
Igual que la picada d'aranya a en Peter Parker, el canvi d'ADN provocat per la mestressesdecasatosi no es pot guarir sense provocar immensos efectes secundaris.
L'Única opció que em queda, és deixar de banda les meves activitats, abandonar les classes de paquistanès, el curs de reflexologia podal, el taller nadalenc floral amb cactus i submergir-me immediatament en el meravellós món de como hacer de tu obligación un hobbie y de tu hobbie una passión.
Sense estendrem més i resumint deixo de ser una mestressa de casa, per passar a una mestressa de casa amateur. Cosa que em dol com cap altra.
Atentament.
Fani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada